Fora de l’ordre natural

Fora de l'ordre natural
Fora de l’ordre natural

Com a societat vivim fora de l’ordre natural. O més ben dit, sobrevivim.

Hem viscut una etapa on el sistema, mitjançant un progrés en que tot allò que és artificial s’ha posicionat i referenciat com a primordial, ha afectat diferents nivells de l’existència humana.

En lloc d’adaptar-nos al moviment de les lleis naturals, intrínseques i causals del propi fet d’existir, ens hem convertit en una mena d’éssers estranys exclosos dels biorritmes funcionals harmònics i evolutius que alternen moviment/repòs.

Hem penetrat en estructures psicofísiques i processos de degradació i/o mutació que aboquen l’individu humà a la supervivència per desconnexió de l’entorn vital i buit interior.

Hem penetrat en estructures psicofísiques i processos de degradació i/o mutació que aboquen l’individu humà a la supervivència per desconnexió de l’entorn vital i buit interior.

Medi artificial i implicacions per a la salut

Sabem que l’ésser viu fora del seu medi natural (els quatre elements), degrada, degenera i/o muta, emmalalteix i mor. La “malaltia” és el darrer esglaó que la nostra estructura psicofísica utilitza per intentar depurar-se i tornar a l’ordre fisiològic global natural.

La “malaltia” és el darrer esglaó que la nostra estructura psicofísica utilitza per intentar depurar-se i tornar a l’ordre fisiològic global natural.

La “malaltia” és el darrer esglaó que la nostra estructura psicofísica utilitza per intentar depurar-se i tornar a l’ordre fisiològic global natural.

El desequilibri funcional anomenat “malaltia” és un caos del nostre sistema que té per objectiu conduir-nos a un nou ordre funcional a través de les anomenades “crisis curatives”, mitjançant les quals recuperarem la sintonia i integració de la unitat ment/cos.

El requisit indispensable, segons la visió holística, per a enfocar-nos cap a la recuperació de la “salut” o “estat d’equilibri psicofísic”, dependrà de la nostra “força vital” o vitalitat. Ella ens retornarà al nostre ordre natural (microcosmos) en sincronia amb les “lleis naturals” o moviments bioenergètics (macrocosmos).

La vitalitat actua com el “metge intern” que, amb els elements naturals del nostre ecosistema, restitueix i harmonitza la nostra composició bàsica com a éssers vius. Des d’aquesta ubicació primordial podem dinamitzar la nostra evolució com a éssers humans en procés de progrés individual i col·lectiu.

Tecnologia

La tecnologia, en tots els seus àmbits, hauria d’estar al servei del progrés evolutiu, del creixement interior de l’ésser humà, de la nostra consciència. Si no creixem internament seguirem comportant-nos com nens enjogassats amb jocs perillosos.

No ens podem convertir en esclaus de la tecnologia i de la seva juguesca, deixant que devori el nostre espai/temps d’autorrealització, creixement interior i autogestió realitzadora. No podem convertir-nos en addictes compulsius a les pantalles de les noves tecnologies i injectats constantment per l’ona curta dels aparells electrònics.

Addicció a la tecnologia
Addicció a la tecnologia

No podem convertir-nos en addictes compulsius a les pantalles de les noves tecnologies i injectats constantment per l’ona curta dels aparells electrònics.

Les pantalles substitueixen l’horitzó de les nostres vides, perquè no hi ha temps per a res més. Sembla no haver-hi temps per dipositar la nostra mirada a l’horitzó, i deixar que la ment s’expandeixi de manera natural i espontània.

Els nostres ulls s’han hagut d’adaptar a aquest model existencial exempt de vida en directe i gran part de la humanitat precisa vidres entre ells i la realitat del seu entorn. Els infants, cada vegada més, han d’utilitzar ulleres.

Llum solar

Tancats entre quatre parets i un sostre, amb llums artificials, aparells emissors d’ona curta i nodrint-nos d’aliments que ja no són portadors de llum, els humans anem degradant i mutant de generació en generació.

Les noves generacions creixen amb excés de tecnologia
Les noves generacions creixen amb excés de tecnologia

Tancats entre quatre parets i un sostre, amb llums artificials, aparells emissors d’ona curta i nodrint-nos d’aliments que ja no són portadors de llum, els humans anem degradant i mutant de generació en generació.

La llum solar que ens dóna la vida des del principi dels temps i ens l’hauria de mantenir, s’exclou de la vida quotidiana.

L’espai que ocupen les innovacions tecnològiques aparten els humans de la poca llum natural que el nostre model de vida ens permet prendre. Només per vacances sembla haver-hi ocasió de mobilitzar la melanina, substància màgica pel funcionament humà.

L’espai que ocupen les innovacions tecnològiques aparten els humans de la poca llum natural que el nostre model de vida ens permet prendre.

Recursos pel manteniment de l’ordre fora de l’ordre

Primer de tot, cal recuperar l’espai exterior perdut, on ens nodrirem de la bioenergia còsmica, mantenint l’estructura dels nostres camps electromagnètics humans. És a dir, camps bioelèctrics que ens creen i mantenen en vida física a tots els éssers vius.

En segon lloc, cal reduir l’exposició a les radiacions electromagnètiques del nostre entorn artificial i augmentar el contacte amb els elements naturals.

En tercer lloc, cal que la nostra alimentació inclogui aliments nutritius i vius, lliures de química i manipulacions artificials, per poder obtenir-ne bioenergia.

En conclusió, hem de retornar el medi natural a les nostres vides. Retornar al nostre medi vital natural, a l’ecosistema planetari on existim.

Reicorporem el medi natural a les nostres vides i al de les futures generacions per garantir la salut!
Reicorporem el medi natural a les nostres vides i al de les futures generacions per garantir la salut!

Hem de retornar el medi natural a les nostres vides. Retornar al nostre medi vital natural, a l’ecosistema planetari on existim.

A l’article Cap a un nou paradigma parlem del canvi en aquest sentit que hauria de fer la humanitat.

Segueix-nos o comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *