Plasma marí

Aigua de mar = memòria cel·lular
Aigua de mar = memòria cel·lular

El plasma marí o aigua de mar presenta unes propietats increïbles.

L’inici de la vida es va originar als mars i oceans, per tant són una font de vida. L’ameba, la primera cèl·lula viva, es va crear en el fons marí. Al seu torn, el cos humà, format per cèl·lules, bé ha ser com un petit oceà.

L’inici de la vida es va originar als mars i oceans, per tant són una font de vida.

Qualsevol tipus de disfunció orgànica precisa una regeneració de fluids vitals, de cèl·lules i teixits a nivell global, d’òrgans, aparells i sistemes. Aquesta és una funció bàsica del plasma marí, la de regenerar i harmonitzar les funcions pròpies de la constitució humana i d’altres espècies.

La llista de propietats i usos de l’aigua de mar és llarguíssima. Aquí en trobareu una amb els més destacats: Propietats de l’aigua de mar.

René Quinton i la cura de plasma marí

La cura de plasma marí o teràpia marina va ser desenvolupada i experimentada per René Quinton a principis del segle XX.

René Quinton (França, 1866-1925) va documentar una gran quantitat de casos de guariments extraordinaris gràcies als tractaments amb aigua marina que realitzava, apart de formular interessants teories sobre l’origen marí de la vida i la seva relació amb l’organisme humà.

René Quinton, precursor de la teràpia marina.
René Quinton, precursor de la teràpia marina.

“L’organisme és un veritable aquari marí vivent.” – René Quinton

La cura de plasma marí o teràpia marina ha demostrat ser efectiva en molts tipus d’afeccions: desnutrició, èczemes, psoriasi, cremades, artritis, osteoporosi, problemes respiratoris, problemes gastrointestinals, problemes del sistema nerviós, sistema immunitari… (Més informació).

Les imatges gràfiques de casos documentats per René Quinton són impactants.

Qui va ser René Quinton?
“Els oceans són l’origen de la vida” – Introducció a la Teràpia Marina de René Quinton.

Talassoteràpia

La cura per l’element aigua oceànica o marina, actualment està disponible a les àrees terapèutiques o d’hidroteràpia d’establiments com ara balnearis i hotels. Generalment situats al litoral, permet al mateix temps gaudir de l’aire iodat i d’una esplèndida llum solar (Helioteràpia).

La cura amb plasma marí es realitza tant a nivell intern com extern.

La cura amb plasma marí es realitza tant a nivell intern com extern.

Els banys amb aigua de mar i la ingestió en petites dosis es poden complementar amb la incorporació d’elements marins a l’alimentació, com poden ser els vegetals: algues.

La higiene de les fosses rinofaringes per la cavitat nasal, oral i oïdes resulta francament necessària, per l’acumulació de microorganismes que habiten a aquestes zones. De la mateixa manera, també es pot utilitzar el plasma marí per a la higiene ocular, utilitzant ampolles de vidre amb goter.

També es considera talassoteràpia el fet de substituir la sal marina de cuina per plasma marí per cuinar aliments. La proporció és de 2 o 3 parts d’aigua dolça i una d’aigua marina. Naturalment aquesta proporció és pot adequar al gust del consumidor.

Transfusions de plasma marí

L’aigua marina conté 108 elements de la tabla periòdica. D’aquests, 95 són presents a la nostra sang, mostrant una composició molt similar.

L’aigua de mar té una alcalinitat de 8,5. Sabem que el medi intern ha d’estar en un PH lleugerament alcalí, és a dir un 7,5. Per sota és un medi àcid, que és el propici per a la proliferació de bacteris, microbis i virus nocius. Per tant, l’aigua de mar neutralitza els microorganismes indesitjables, fent-ne segura la seva ingestió o injecció via intravenosa.

Segons han demostrat diversos estudis amb animals i humans, el plasma marí pot reemplaçar i regenerar el plasma sanguini i altres fluids amb la conseqüent regeneració cel·lular.

Segons han demostrat diversos estudis amb animals i humans, el plasma marí pot reemplaçar i regenerar el plasma sanguini i altres fluids amb la conseqüent regeneració cel·lular.

Es pot administrar per via intramuscular o intravenosa, sense necessitat de comprovar el tipus de sang i RH. No hi ha problema d’incompatibilitats com amb les transfusions de sang perquè és el mateix organisme que genera la seva pròpia sang a partir de l’element base que representa el plasma marí. I a més, el seu efecte és regenerador vol dir que la persona millora el seu estat de salut després d’haver renovat els fluids.

No és difícil d’imaginar els avantatges que comportaria substituir les donacions i transfusions de sang per plasma marí. Però el sistema mèdic i sanitari no en volen ni sentir parlar.

No és difícil d’imaginar els avantatges que comportaria substituir les donacions i transfusions de sang per plasma marí.

Acció bioquímica i bioenergètica

Existeixen dues unitats fisiològiques per les quals es pot accedir a l’estat d’harmonia o desharmonia (salut o malaltia) funcional global, que són:

  1. Unitat bioquímica.
  2. Unitat Bioenergètica.

L’objectiu i finalitat del tractament marí van dirigides a la rehabilitació d’aquelles dues unitats amb les següents finalitats:

a) Assolir l’estat de benestar psicofísic per l’harmonització d’ambdues parts, bioquímica i bioenergètica.

b) Harmonitzar la constitució global de l’ésser humà: cos, emocions, ment. Això el permetrà gaudir del seu estat originari, del benestar i plenitud de vida. És el resultat de restituir la funció sincrònica de les parts en una sola funció, que és la vida.

Un gran coneixement ignorat i boicotejat

René Quinton es pot considerar un més dels savis a l’oblit. Posteriorment a la seva mort, els èxits terapèutics obtinguts a les seves clíniques marines amb les cures de plasma marí van ser ocultats convenientment per aquells que han convertit la malaltia en un gran negoci i no els interessa que les persones puguin mantenir o recuperar la salud sense generar-los dividends. Parlem de les elits empresarials i el paradigma mèdic i científic que subvencionen des de la cúpula de poder.

Posteriorment a la seva mort, els èxits terapèutics obtinguts a les seves clíniques marines amb les cures de plasma marí van ser ocultats convenientment per aquells que han convertit la malaltia en un gran negoci i no els interessa que les persones puguin mantenir o recuperar la salud sense generar-los dividends.

La seva estratègia ha estat desproveir les persones de la seva capacitat d’autocuració, per omissió d’aquells elements de la natura que realment acompanyen l’estat de benestar, i generar una societat malalta i dependent.

En conclusió, cal recuperar els coneixements terapèutics oblidats i boicotejats per poder gestionar fàcilment el manteniment o recuperació de la nostra salut.

René Quinton i el seu descubriment sobre l’aigua de mar.

Potser que recuperem l’autogestió de la nostra salut i utilitzem els mitjans que ens ofereix la pròpia natura, no?

“Natura medicatrix: És la natura la que cura.” (Hipòcrates).

A l’article El poder curatiu dels elements naturals hi trobareu més informació.

Segueix-nos o comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *