Medicina natural i medicina al·lopàtica o convencional es distingeixen per tenir dos enfocaments sobre la salut completament diferents.
Per una banda, la medicina i terapèutica naturals són les escoles de la vida. Acompanyen l’individu en el seu procés de benestar i qualitat de vida en tendència evolutiva.
Per una altra banda, la medicina al·lopàtica o convencional i oficial és la que lluita contra la “malaltia”.
Orígens de la medicina: Hipòcrates
Hipòcrates de Cos (460-370a.C.), figura de l’antiga Grècia, és considerat el primer metge de la cultura occidental i pare de la medicina moderna. Quan es parla de medicina moderna actualment es fa referència a l’al·lopàtica o convencional.
Si examinem la seva filosofia, però, veurem que té molt més a veure amb la medicina natural que amb la medicina al·lopàtica. Curiosament, però, els metges al·lopàtics fan el Jurament hipocràtic per exercir la professió mèdica sense aplicar-ne els principis.
A les frases d’Hipòcrates hi trobem referències a l’autocuració, al poder sanador de la natura/ecosistema i la visió holística/cosmològica de la seva filosofia, que són la base de la medicina natural.
A les seves frases hi trobem referències a l’autocuració, al poder sanador de la natura/ecosistema i la visió holística/cosmològica de la seva filosofia, que són la base de la medicina natural.
Hipòcrates de Cos (460-370a.C.) és considerat el pare de la medicina moderna. Quan es parla de medicina moderna actualment es fa referència a l’al·lopàtica o convencional occidental.
Si examinem la filosofia hipocràtica, que inclou conceptes com força vital, crisis curatives, o al·lusions al poder curatiu de la natura, veurem que té molt més a veure amb la medicina natural que amb la medicina al·lopàtica. Curiosament, els metges al·lopàtics fan el Jurament hipocràtic per exercir la professió mèdica tot i que han deixat d’aplicar els principis hipocràtics.
A les frases d’Hipòcrates hi trobem referències a l’autocuració, al poder sanador de la natura/ecosistema i la visió holística/cosmològica de la seva filosofia, que són la base de la medicina natural.
A les seves frases hi trobem referències a l’autocuració, al poder sanador de la natura/ecosistema i la visió holística/cosmològica de la seva filosofia, que són la base de la medicina natural.
Diferències entre medicina natural i medicina al·lopàtica
| Medicina natural | Medicina al·lopàtica |
|---|---|
| Visió global. Causa-efecte. | Visió parcial. Efecte. |
| Tracta les disfuncions des de les causes. | Tracta les malalties, efectes. |
| Enfocament integral, sistèmic. | Enfocament parcial, especialització. |
| Visió holística. Observa la dimensió física i també la metafísica, més enllà de la física, cosmològica. | Visió parcial i reduccionista. Tracta els símptomes del malestar aïlladament per a eliminar-los sense anar a la causa. |
| Contempla l’aspecte energètic i psicofísic. | Enfocament purament físic. |
| Potencia els mecanismes d’autocuració del cos, afavorint les seves funcions bioquímiques i bioenergètiques. | Anul·la els mecanismes d’autocuració del cos (ex. febre, crisis curatives…). |
| Interpreta els símptomes com a senyals de desequilibri. | Busca inhibir els símptomes per a eliminar les molèsties sense buscar la causa. |
| Identifica la causa física i/o psíquica i proporciona procediments que col·laboren en l’autocuració. | Aplica solucions immediates però temporals i parcials, sovint amb efectes secundaris o contraindicacions. |
| Estudia i interpreta els senyals del cos. | Intervé i anul·la la resposta natural del cos. |
| Utilitza elements naturals i també vibracionals per a la sanació. | Utilitza química i tractaments agressius. |
| Considerada medicina alternativa o complementària. Sense finançament. | Medicina oficial. Recolzament institucional. Finançada per les institucions. |
| Boicotejada i desacreditada pels interessos dels poders establerts al voltant del sistema mèdic oficial al·lopàtic. | Determinada pels interessos de la indústria farmacèutica i investigacions científiques afins. |
| Medicina preventiva. | Medicina de guerra. |
| Medicina d’arrels tradicionals ancestrals. | Medicina moderna (segle XX-XXI) |
Medicina natural
La definició simple de medicina natural seria aquella que utilitza tècniques no invasives, basades en remeis naturals i els elements per potenciar l’autocuració del cos, seguint la tradició hipocràtica.
S’inclouen dins d’aquesta descripció general la Naturopatia i altres perspectives i tècniques anomenades complementàries o alternatives, moltes d’origen oriental.
La Naturopatia i les teràpies naturals en general no lluiten contra la malaltia.
Segons la Naturopatia, l’estat d’equilibri de l’organisme a nivell bioquímic i bioenergètic es dóna quan el terreny (fluids vitals) presenta un PH lleugerament alcalí (7,5).
El PH es pot veure afectat per tòxics de diferent naturalesa i procedència que acidifiquen el terreny. Aleshores l’organisme activa els seus mecanismes d’autocuració, o crisis curatives, per eliminar els tòxics i recuperar l’estat d’equilibri.
Els símptomes es consideren senyals del cos que s’han d’interpretar per esbrinar la causa del desequilibri, que és psicofísica. D’aquesta forma, en lloc de combatre símptomes com per exemple la febre, es permet que el cos faci el seu procés, mentre es mira d’esbrinar la causa psicofísica que ha creat el desequilibri.
Per potenciar els mecanismes d’autocuració dels cos s’utilitzen remeis naturals i vibracionals, i els elements naturals, que ajuden a recuperar l’estat d’equilibri natural.
Moltes d’aquestes perspectives i teràpies naturals tenen un enfocament integral, sistèmic i una visió holística. Observen la interrelació entre les diferents parts, incloent l’aspecte energètic i psicofísic, més enllà de la dimensió física. Aquest és el cas de l’Escola d’Higiene Vital Holística, que inclou la Naturopatia Holística i la Teràpia d’Harmonització Holística.
Aquest tipus d’enfocament holístic i energètic és compartit amb les medicines tradicionals de diferents cultures, principalment la xinesa, de les quals prové aquest coneixement ancestral.
Medicina al·lopàtica
La medicina al·lopàtica o convencional, creada al segle XX, té un enfocament reduccionista i mecanicista, on el cos humà s’equipara amb una màquina i s’estudien els seus components de forma aïllada i des d’una perspectiva exclusivament física i material.
Es tracta d’un model basat en lluitar contra la malaltia, mirant d’eliminar o alleujar símptomes amb l’ús de medicaments o tractaments químics, inhibidors de la resposta vital dels mecanismes d’autocuració de l’individu i que sovint produeixen efectes secundaris.
Les solucions que aporta són immediates i temporals, ja que no cerca la causa real de la malaltia per adreçar-la.
Per l’agressivitat dels seus tractaments, es pot definir com una medicina de guerra, necessària per intentar salvar la vida a tota costa en moments crítics, però poc adequada per a la recuperació o manteniment de la salut a nivell global.
Per l’agressivitat dels seus tractaments, es pot definir com una medicina de guerra, necessària per intentar salvar la vida a tota costa en moments crítics, però poc adequada per a la recuperació o manteniment de la salut a nivell global.
La medicina al·lopàtica sembla haver descartat la visió en què es fonamentava la medicina en el seus orígens integratius, cosmològics.
Es basa en la fragmentació de la visió de la realitat humana i l’exclou del seu àmbit natural, l’ecosistema.
De la interrelació home/univers/vida, on es situava la realitat humana, sembla haver-se ubicat l’individu en un espai d’inèrcia restat a la consciència i abocat a una acció mecanicista. Extret de l’àmbit natural, la seva consciència humana queda en un estat de desorientació, amb la conseqüent pèrdua de la finalitat existencial.
La visió fraccionada de la pròpia estructura humana mitjançant les especialitats mèdiques, allunya més encara la visió integradora de les parts en una sola funció, que és la vida.
La ciència mèdica i la indústria farmacèutica
La ciència al servei de la indústria farmacèutica s’ha apoderat de l’àmbit sanitari amb una certa actitud imperialista.
La ciència al servei de la indústria farmacèutica s’ha apoderat de l’àmbit sanitari amb una certa actitud imperialista.
Ha exclòs la possibilitat que altres professionals en aquest àmbit de salut puguin desenvolupar dignament la seva activitat professional, posant traves legals a la seva pràctica i manipulant negativament l’opinió pública.
Aquesta indústria ha convertit las disfuncions humanes en un dels negocis més lucratius. Ha creat una seqüència de simptomatologia encadenada que resulta molt rentable.
Per vendre armament hi ha d’haver guerres. Per vendre medicaments hi ha d’haver malalts.
Per vendre armament hi ha d’haver guerres. Per vendre medicaments hi ha d’haver malalts.
La medicina original, natural, que havia estat bioquímica, s’ha convertit en una medicina sintètica afavoridora del capitalisme industrial, que necessita malalts crònics.
Elits de poder i interessos
Actualment s’està deixant veure la vulneració dels drets humans per part de les elits o grups de poder.
Gran part de la professió científica i mèdica esta comprada per les farmacèutiques, que també administren els seus productes contaminants per terra, mar i aire.
Els quatre elements que constitueixen la vida física han quedat greument afectats, vulnerant la vida del planeta i de totes les espècies.
Fa fredor contemplar als professionals que juren pel seu avantpassat, el doctor Hipòcrates i, incomprensiblement, per ignorància o conflicte d’interessos, practiquen una medicina diametralment oposada.
La seva pràctica, que inclou tractaments agressius i amb preocupants efectes secundaris, sovint no respecta ni l’essencial principi “primum non nocere”, és a dir, “primerament, no fer mal”.
La seva pràctica, que inclou tractaments agressius i amb preocupants efectes secundaris, sovint no respecta ni l’essencial principi “primum non nocere”, és a dir, “primerament, no fer mal”.
Professionals que enlloc d’acompanyar a l’ésser humà en el procés de vida, reverteixen la seva acció en la polaritat oposada. Lluny d’acompanyar, col·laboren, generalment sense ser-ne conscients, en l’objectiu de reduir la demografia humana.
Professionals sanitaris, deixeu de ser víctimes d’aquest sistema pervers. Us estan utilitzant per a la realització de les seves macabres intencions. Digueu prou, si us plau, ja s’ha arribat prou lluny! Cal revisar l’enfocament de la gestió de la salut i el sistema sanitari! Cal un canvi de paradigma urgent!
