Un paradigma és un conjunt de valors que s’estableixen i acompanyen el moviment evolutiu cíclic de la comunitat humana i tot el creat. Anar cap a un nou paradigma comporta la transformació de vells esquemes a través de l’evolució de la consciència, que genera nous valors.
Moviment cíclic
Sabem que la vida és cíclica, amb períodes de repòs. La visió seqüencial i fragmentària al llarg d’història planetària ens ho mostra.
Cada cicle esta constituït per un moviment bioenergètic de tres fases, que són:
- Inici-ascenció
- Culminació
- Descens-extinció
Aquest moviment cíclic resulta reincident al llarg del procés de vida física del món relatiu espai/temps.
Així mateix, inclou a tota la creació, manifestant-se individual i col·lectivament en totes les espècies i al llarg i ample de l’argumentació de successos esdevinguts.
En els esdeveniments històrics observats globalment, seqüència rere seqüència, s’adverteix una successió de causes i efectes encadenats, versemblants en cadascun dels àmbits geològic i cronològic corresponents a la història global del planeta i de qui l’habita.
Visió holística
Aquells savis i pensadors que van precedir-nos gaudien d’una visió holística que, malauradament, sembla que vàrem perdre en un espai en el temps ja llunyà. Qui sap què i per què en quin tram del camí, suposadament evolutiu, vàrem perdre el compàs amb l’evolució dels ritmes còsmics.
Com a conseqüència, els humans podríem córrer el perill de deixar de ser-ho, d’humans. En perdre la visió holística de la realitat on existim, hem quedat minvats d’aquelles facultats pròpies que ens caracteritzaven com a éssers dignes i respectuosos, integrats i integradors.
En perdre la visió holística de la realitat on existim, hem quedat minvats d’aquelles facultats pròpies que ens caracteritzaven com a éssers dignes i respectuosos, integrats i integradors.
Només cal fer una mirada enrere en el temps per retornar a un cert ordre evolutiu adaptat a la realitat d’uns valors fonamentals que restableixin l’evolució cíclica de la matèria/forma on existim.
Vell paradigma
El paradigma que està acabant el seu cicle s’ha caracteritzat per una visió parcial i reduccionista que ha conduït a una situació de col·lapse del sistema.
L’actual model socioeconòmic ha prioritzat els interessos econòmics i materials per davant del bé comú. Ha creat una societat amb greus desigualtats, que sobreviu fora de l’ordre natural, mentre destrueix l’ecosistema planetari.
Nou paradigma
Un nou paradigma és un conjunt de valors que han d’aparèixer com a resultat de l’experiència adquirida i apresa en cicles anteriors, per evitar cometre els mateixos errors del passat.
Un nou paradigma és un conjunt de valors que han d’aparèixer com a resultat de l’experiència adquirida i apresa en cicles anteriors, per evitar cometre els mateixos errors del passat.
En el moviment vital entre cicle i cicle hi ha un període de repòs, d’inèrcia o no moviment. En resulta un període de concepció i gestació i renaixement d’un nou cicle existencial acompanyat de nous valors.
Evolució de la consciència
Un renaixement a un nou cicle vital és una nova oportunitat evolutiva. Cal enfocar la consciència a la percepció i la intuïció, amb ment oberta i perceptiva per integrar i gestionar el nou ordre recent estrenat .
Cal crear una col·lectivitat evolucionada, digna i respectuosa, formada per éssers realitzats des del lliure pensament, des l’autoconeixement, l’autogestió realitzadora i la cooperació.
Cal crear una col·lectivitat evolucionada, digna i respectuosa, formada per éssers realitzats des del lliure pensament, des l’autoconeixement, l’autogestió realitzadora i la cooperació.
Canvi de model socioeconòmic
Hem de crear una societat fonamentada en els drets humans, on les elits de poder prenguin consciència dels greus errors comesos i rectifiquin. Perquè el seu cicle de poder sobre la vida en aquest planeta s’ha extingit.
Tot ha evolucionat mitjançant l’elevació de la freqüència vibratòria, gestionada pels biorritmes de l’ordre còsmic: les lleis naturals. Aquestes s’han de reflectir en tots els estrats socials:
- Economia: Circular, inclusiva, d’autosuficiència i autogestió realitzadora. (Veure definició d’Economia circular).
- Política: De servei als drets humans i ecologia real.
- Ciència: Amb una visió global de la realitat, física i metafísica. Respectant els processos naturals i l’ecosistema planetari. Deixant espai per a altres visions en l’àmbit sanitari, si cal, amb la gestió conjunta. Amb una execució científica respectuosa que eviti excloure mètodes ancestrals pel benestar i qualitat de vida. Cal obrir la ment científica d’hemisferi esquerre cap a l’hemisferi dret per poder expandir la consciència.
- Religió: Dogmes i creences reemplaçades per la capacitat d’autogestió i autorrealització a tots nivells per a l’evolució i experimentació de la consciència individual.
- Cultura: Cal actualitzar certes tradicions que resulten antagòniques a les freqüències vibratòries del nou paradigma, de naturalesa transcendent.
En conclusió, estem en un moment en què el paradigma imperant durant els últims centenars d’anys ha entrat en fase d’extinció, mentre es prepara l’inici d’un nou paradigma evolutivament superior. Va lligat a una elevació de la freqüència vibratòria i a una ampliació de la consciència a la qual contribuïm individual i col·lectivament per transformar la societat.
